L'organització territorial nascuda de la Constitució Espanyola ha permès dotar les illes d'Eivissa i Formentera d'una administració pròpia, instituïda en l'àmbit territorial d'aquestes illes, mitjançant el Consell Insular, en virtut del que disposava el Reial Decret Llei 18/1978, de 13 de juny.

La Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, considera les illes en l'arxipèlag Balear com a entitats locals territorials, i els consells insulars com a òrgans que assumeixen les competències de les diputacions provincials, i les que li corresponguin de conformitat amb l'Estatut d'Autonomia.

És amb l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears amb el que es defineix i reforça la integració dels consells insulars en el sistema institucional de la Comunitat Autònoma, reconeixent-los com a institucions pròpies de la Comunitat Autònoma.

Es dona, per tant, un doble vessant del Consell Insular, com a òrgan d'Administració local i com a òrgan incardinat en l'organització institucional de la Comunitat Autònoma. La Llei 8/2000, de 27 d'octubre, de consells insulars, dona un nou pes en el reconeixement del vessant institucional, establint les regles fonamentals del règim jurídic, l'organització i el funcionament dels consells insulars.

El Consell Insular d'Eivissa, com a institució de govern, administració i representació de l'illa d'Eivissa, i en exercici de la potestat d'autoorganització que deriva de l'autonomia per gestionar els interessos propis, reconeguda i garantida per la Constitució i per l'Estatut d'Autonomia, es dota de Reglament Orgànic, de conformitat amb el marc establert per la legislació bàsica estatal sobre règim jurídic de les administracions públiques, i amb allò que disposa la Llei de consells insulars.