Equip i competències Son infraccions urbanístiques les accions o les omissions tipificades i sancionades d'aquesta manera a la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'urbanisme de les Illes Balears, publicada al BOIB núm. 160, de 29/12/2017 (en endavant, LUIB). La LUIB dedica el Títol VIII a la regulació de la disciplina urbanística.
On i quan pot actuar el Consell?
A diferència de la normativa urbanística anterior, l'art. 166.2 LUIB assenyala que els consells insulars no ostenten cap competència en sòl urbà i urbanitzable. Per tant, el Consell Insular té competències en matèria de disciplina urbanística en sòl rústic, no en sòl urbà ni urbanitzable.
En sòl rústic, el Consell té competències directes en Àrees d'Alt Nivell de Protecció (AANP), Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI), Àrees Rurals d'Interès Paisatgístic (ARIP) i Àrees de Protecció Territorial costaneres (APT-Costes). En la resta de categories de sòl rústic, el Consell Insular pot subrogar-se en els competències municipals d'acord amb les regles establertes a l'article 166.4 LUIB.
Així mateix, el Consell Insular pot subrogar-se en la competència municipal per imposar multes coercitives o, en la situació de fora d'ordenació, requerir a les empreses prestadores, distribuïdores, comercialitzadores o subministradores el cessament en la prestació, distribució, comercialització o subministrament dels serveis d'energia elèctrica, gas, aigua, sanejament, telèfon, telecomunicacions o de naturalesa similar.
De manera prèvia a la subrogació en les competències municipals, el Consell Insular haurà de requerir l'ajuntament perquè exerceixi les seves competències. Passat un mes sense que s'atengui el requeriment o constatat el transcurs del termini màxim per notificar la resolució del procediment de restabliment ja iniciat per l'ajuntament, el Consell Insular es pot subrogar en les competències municipals.
Què fa el Consell quan rep una denúncia o té constància d'una presumpta infracció urbanística?
Prèviament a l'inici dels procediments que estableix la LUIB, el Consell Insular pot obrir un expedient de diligències prèvies destinat a investigar la presumpta infracció de la qual ha tingut coneixement per tal de valorar si concorren les circumstàncies per iniciar els corresponents procediments. En aquest sentit, cal recordar que l'art. 62.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques diu que les denúncies han d'expressar la identitat de la persona o persones que les presenten (no estan contemplades les denúncies anònimes) i el relat dels fets que es posen en coneixement de l'Administració. És important que la denúncia doni les dades suficients per a poder situar la presumpta infracció.
Tot i que el denunciant no té, per se, la condició d'interessat, se li comunica a l'adreça que disposi a la denúncia, l'acord d'iniciació i la resolució que posi fi al procediment o, si pertoca, la decisió de no iniciar el procediment o d'arxivar-ne les actuacions.
Tant les administracions públiques com els particulars estan obligats a col·laborar amb els inspectors urbanístics i a facilitar-los l'accés a les edificacions, construccions o instal·lacions, l'examen de tota la documentació relacionada amb el compliment de la legalitat urbanística, així com l'obtenció de còpies o reproduccions d'aquesta.
Cal tenir present que en l'exercici de les seues funcions, el personal inspector té la condició d'agent de l'autoritat. Obstaculitzar l'exercici de les funcions pròpies de la potestat inspectora està contemplat com a infracció urbanística greu o molt greu.
D'altra banda, d'acord amb l'art. 202 LUIB, en els casos d'indicis d'il·lícits penals, el Consell Insular ho ha de posar en coneixement del Ministeri Fiscal.
Quines són les conseqüències legals de les infraccions urbanístiques?
L'art. 163. LUIB estableix que la comissió d'una infracció urbanística implica adoptar les mesures següents:
- Les necessàries per a restablir la legalitat urbanística o la realitat física. Dóna lloc a l'inici d'un procediment de restabliment de la legalitat urbanística i de la realitat física alterades, que haurà de ser resolt i notificat en el termini màxim d'un any comptador des de la data de la resolució d'inici del procediment. D'acord amb l'art. 196.2 LUIB, no prescriu l'acció per iniciar el procediment de restabliment quan es tracta:
- D'actes o usos il·legals o no admesos, que en el moment d'executar-los es troben en terrenys que tinguin la classificació de sòl rústic.
- D'actes o usos il·legals o no admesos que afecten béns o espais catalogats en el planejament municipal o declarats d'interès cultural o catalogats, parcs, jardins, espais lliures, infraestructures públiques o altres reserves per a dotacions.
- Aquestes mesures tenen caràcter real i afecten plenament també les terceres persones adquirents dels immobles objecte d'aquestes mesures o que són titulars d'altres drets reals.
- Les que escauen per l'exigència de la responsabilitat sancionadora i disciplinària administratives o penals. Dona lloc a l'inici d'un procediment sancionador, que haurà de ser resolt i notificat en el termini màxim d'un any comptador des de la data de la resolució d'inici del procediment.
D'acord amb l'art. 163.2 les infraccions tipificades com a greus que afectin sòl rústic protegit; parcs, jardins, espais lliures, infraestructures i altres reserves per a dotacions; o béns o espais catalogats en el planejament municipal, o declarats d'interès cultural o catalogats, són tipificades com a infraccions molt greus. En aquestos casos, les multes poden ser del 300% del valor de l'obra executada.
Cal destacar que l'art. 176 LUIB estableix importants reduccions en la quantia de les sancions (fins un 60%) si es legalitza l'actuació o es restableix la realitat física. L'art. 202 regula els supòsits de reducció de la sanció si se'n reconeix la responsabilitat, es desisteix o es renuncia expressament a qualsevol acció o recurs en via administrativa (aquesta reducció és major si es paga voluntàriament la multa).
El procediment sancionador està regulat a la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i al Decret 14/1994, de 10 de febrer, pel qual s'aprova el reglament del procediment a seguir en l'exercici de la potestat sancionadora. - Les pertinents per a rescabalar els danys i per a indemnitzar els perjudicis a càrrec de les persones responsables.
Finalment, cal assenyalar que segons l'article 164 LUIB, són responsables de les infraccions urbanístiques amb caràcter general, les persones propietàries, les promotores o les constructores, així com el personal tècnic titulat director i redactor dels projectes. Així mateix, es presumeix, llevat de prova en contrari, que la persona propietària del sòl té coneixement de les obres que constitueixen infracció urbanística quan per qualsevol acte, inclosa la simple tolerància, n'hagi cedit l'ús a la persona responsable directa de la infracció.