Es tracta d’un ampli treball de recopilació de la tradició immaterial que compta amb la col·laboració dels cinc ajuntaments i de l’Institut d’Estudis Eivissencs
Recopilar, inventariar, estudiar i posar en valor la riquesa patrimonial immaterial de l’illa d’Eivissa és l’objectiu del primer inventari de Patrimoni Cultural Immaterial d’Eivissa que ha estat presentat avui a la seu del Consell Insular i que ha entrat en la seua fase de pre-inventari.
La consellera del Departament de Cultura, Educació i Patrimoni, Sara Ramon, juntament amb la cap de secció de Patrimoni, Lina Sansano, i els responsables d’aquest inventari, Gaizka Alangure i Anne Etxarni, de l'empresa Labrit han presentat aquest futur recull que, en paraules de la consellera, “ens permetrà promoure el coneixement i l'inventari de les manifestacions i creacions del patrimoni cultural immaterial de l’illa, és a dir, tot allò no tangible que conforma el nostre tarannà, la nostra identitat comunitària: dret foral pitiús, costums, tradicions, cançons, balls, oficis, artesanies, toponímia local, festes, creacions i expressions culturals entre d’altres”.
Ramon ha explicat que el Departament de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell Insular d'Eivissa va encarregar l'elaboració i redacció del Pla Director de l'Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial d'Eivissa, Pla que ha de regir i servir de guia per les tasques i l'elaboració de l'inventari de PCI d'Eivissa, que està previst que comenci l'any 2025.
Lina Sansano ha remarcat que, ateses els múltiples contexts, agents portadors, àmbits, béns i creacions del ric patrimoni cultural immaterial d'Eivissa, el pre-inventari s'ha de validar amb agents i portadors de cada municipi, de cada poble, per tal de confirmar que el document base, el pre-inventari, s'està fent de conformitat amb les expressions culturals de cada localitat de l'illa. Així aquests dies es portaran a terme reunions de l'equip de recerca i investigació amb cada un dels ajuntaments d'Eivissa.
Es tracta de fer un inventari el més exhaustiu possible, documentant i fent recerca, però sobretot, treball de camp amb entrevistes a gent major, històries de vida... Tota la documentació obtinguda està previst que, després de ser tractada, que es pugui posar a disposició de tothom, en una web que ja s'està preparant.
Tota aquesta feina, és una tasca ingent que ara comença, i que tardarà anys a realitzar-se, per part d'un equip multidisciplinar d'antropòlegs, historiadors i erudits locals, i sobretot amb la col·laboració dels cinc ajuntaments d'Eivissa i dels col·laboradors i informadors que cada municipi aporti, i especialment l'assessorament i col·laboració de l'Institut d'Estudis Eivissencs, entitat consultiva de les nostres illes.
Aquest inventari sorgeix en compliment de la Llei 18/2019, de 8 d'abril, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears, i en concret el seu article 7.2.a) que preveu que les administracions públiques promouran el coneixement i l'inventari de les manifestacions, com també dels agents portadors(els coneixedors d’aquestes tradicions), àmbits, béns i creacions del patrimoni cultural immaterial de cada illa.
A la presentació també han assistit les regidores de Cultura i Patrimoni dels cinc ajuntaments: Carmen Dominguez, d'Eivissa, Marisol Ferrer, de Santa Eulària des Riu, Maria José Ríos, de Sant Josep de sa Talaia, Eva Maria Prats, de Sant Antoni de Portmany i Maria Cardona, de Sant Joan de Labritja, i representants de l’Institut d’Estudis Eivissencs.